Arxiu de l'autor: niqmad

Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema... I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\'és més complicat.

Ja fa prou temps

Per tant, ja puc dir que si algú busca l'autor -que no en Niqmad- el pot trobar aquí. [@more@] Tweet

Comentaris tancats a Ja fa prou temps

Punt i final, jo també plego.

Bé, senyores, senyors i altra fauna que encara passa per aquí. Avui tanco. Autenàsia per un bloc que fa mesos que agonitza llastimosament, li faig un favor i a vosaltres també. Com pot ser que encara hi hagi algú que … Continua llegint

15s comentaris

Retalls de memòria

Tot eren crits, rialles i la música horrible de caravanes i atraccions. L'olor dels núvols de sucre i la dels xurros, mesclades, encara m'embafen només de pensar-hi. Nens corrent amunt i avall i el meu pare dient-me que agafés l'arma … Continua llegint

Comentaris tancats a Retalls de memòria

El cornut

Tal com s’empassava els peatges, les esbroncades del cap, les multes de transit, els impostos, els sermons de missa… es va empassar les banyes de la dona: la va mirar als ulls sense dir res, sense cap gest i va … Continua llegint

3s comentaris

El sindicalista

El manifestant digué als interrogadors que si li deixaven la tovallola xopa, la porra, la bossa de plàstic i les altres eines ja es torturava tot sol. Arrossegant les esses pel forat d’una dent alliberada, afegí que ja era tard … Continua llegint

2s comentaris

Sense solta

Enguany sí. He fet la Matagalls-Montserrat i continuo viu! 84 quilòmetres per muntanya, amb un desnivell acumulat de 6.000 metres, en prop de 23 hores… L’aturada més llarga va ser de mitja hora en un dels punts d’avituallament! Només sé … Continua llegint

6s comentaris

Records d’infantesa

Torno al poble on passava els estius tirant terrossos a d’altres nens, on ens disparàvem amb escopetes de perdigons. És la vila del penjat, plena d’habitants a qui els agrada tallar els arbres i que no saben menjar bé. Terra … Continua llegint

1 comentari

Retorn i meme

Bé, ja he tornat de les vacances, amb idees noves i ganes d’escriure, però ja ho veurem, segur que torno a ser tan inconstant com sempre. De moment, en Juli, de Moldàvia, que s’avorreix i té poca feina, m’ha passat … Continua llegint

4s comentaris

Puta

Cada dia t’obres de cames set o vuit vegades, si tens sort. Els caps de setmana a la nit, sense els clients de sempre, la cosa és més aviat de boca, tastant gustos poc nets a l’ombra de qualsevol portal … Continua llegint

12s comentaris

Amb ulleres de pasta

Hi ha qui escriu haikús n’hi ha que en llegeixen però a mi no m’agraden[@more@] Tweet

4s comentaris