Sense solta

Enguany sí. He fet la Matagalls-Montserrat i continuo viu! 84 quilòmetres per muntanya, amb un desnivell acumulat de 6.000 metres, en prop de 23 hores… L’aturada més llarga va ser de mitja hora en un dels punts d’avituallament! Només sé que ara no puc parar, que hi hauré de tornar… Feia temps que no tastava la muntanya, tot i que m’havia entrenat corrent, però ara tinc ganes de tornar-hi, a la muntanya de veritat, de tornar a tocar cims, de sentir-me sol en espais immensos…

Sigui com sigui, comença una nova etapa que no sé com anirà. Sé que enguany serà definitiu per acabar de triar el meu camí.

[@more@]



Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema… I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\’ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\’és més complicat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Sense solta

  1. eff diu:

    Pensar que potser vaig estar fent una caminada de resistència al costat del gran Niqmad sense saber-ho!!!

  2. aina diu:

    carai… és un bon trajecte per tal de provar les teves cames i els teus ànims… i si n’has sortit bé vol dir alguna cosa 😉

    avui ja ets la segona persona que sento parlar de camins i de decisions, i et diré el mateix que a la primera: decideixis el que decideixis estarà bé, però només ho sabràs quan siguis un tros lluny del camí i puguis mirar enrera…

    vagi bé, doncs,
    i ànims

  3. dunna diu:

    La muntanya enganxa! i t’hi sents tan petit, i tan gran alhora

  4. Nuada diu:

    Acabar-la és una gran gesta, encara que sigui just al límit (24 hores si no ho tinc mal entès).
    Niqmad esdevé un heroi per etapes. Sort amb les decisions.

  5. juli diu:

    volem un post amb cara i ulls!!!

  6. Unmei diu:

    Eiss Niqmad!! Feia temps q no em passava perqui i et trobo mig desaparegut…
    No t’hauras perdut en la Matagalls Montserrat??
    per cert l’any passat la vaig intentar fer i vaig abandonar a la meitat per la lessio del genoll… m’hagues agradat tant acabar-la….

Els comentaris estan tancats.