Records d’infantesa

Torno al poble on passava els estius tirant terrossos a d’altres nens, on ens disparàvem amb escopetes de perdigons. És la vila del penjat, plena d’habitants a qui els agrada tallar els arbres i que no saben menjar bé. Terra cremada per moltes guerres i més incendis, que aviat serà desert. Torno a la Terra Alta i continuo més o menys desaparegut del bloc i de la vida barcelonina; potser ja fa dos dies que treballo, però encara no m’ho crec, encara és estiu.

Tinc ganes de tornar a trepitjar la terra seca que no agrada a ningú, de tornar a riure de les estupideses d’en Joan, de recordar els temps en què els estius només eren hores de sol plenes de possibilitats.

Algun dia hi duran el meu cos a criar cucs, perquè sempre seré una mica de la Terra Alta, sempre seré de la terra on no vaig néixer, del lloc estrany on no creix res de bo.

Mentrestant, et recordo a tu, que encara t’estranyes de que sigui ateu. A vegades em meravella la teva innocència… Vivim en dos mons diferents, i t’asseguro que el meu és molt més brut. Visc en la dimensió paral·lela en la que la caixa de Pandora no incloïa l’esperança.[@more@]



Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema... I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\'és més complicat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Records d’infantesa

  1. diu:

    Ostres… des de casa meva a Bcn, em surten fotos similars a aquesta quan miro per
    la finestra de la cuina. Vivim al mateix edifici?

Els comentaris estan tancats.