Abortament

Jo no hauria de ser aquí, no és el lloc que em toca: sóc un abortament frustrat. Es va pensar que m’havia pelat, que amb una mica de ruda de la que li havia donat la veïna del cinquè en faria prou.

Però no.

Ara, alguna cosa sí que va fer. Parlo, camino, interactuo i, a vegades, fins i tot em sembla que penso. Però la veritat és que ho va aconseguir, em va matar. I així sóc jo, un mort en vida que intenta dissimular per semblar viu. Opino de coses que se me’n foten, faig veure que de tant en tant sento alguna cosa, i faig teatre per fer veure que sóc feliç, o infeliç.[@more@]



Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema... I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\'és més complicat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Abortament

  1. nuria diu:

    no bé a compte però això és igual.
    aixi doncs, no niqmad, soc tan sols
    una solterona cami dels 50 que té fantasies sexuals amb veinteañeros
    i la pell li penja d’aqui i d’allà com la d’un elefant.
    què et pensaves? en fi, noi, criatura, criatura infeliç, estimadissim mort en vida
    que no m’enteri jo que en tens 20 o 20 i tants.
    si és que t’ho creus tot.

  2. doncs què m’has d’explicar. A mi em van treure per la força quinze dies abans del que tocava. quan passejo faig cara de bona nena i somric amb els llavis i els ulls. mentida. en realitat no faig res més que buscar aquell que em va robar els meus quinze dies

  3. Si n’hi ha de gent com tu. Mira al teu voltant i els veuràs ;P

    Jo també sóc un accident i ho sé… jejeje Peroespero no arrivar a saber mai que també sóc un abortament frustrat, en el cas de que sigui així. 😛

  4. Modgi diu:

    Ho sento però no em fas pena.
    La meva germana i jo som fills únics.
    La primera vegada que faig fer l’amor encara era verge.
    I la meva mare és un tros de pà. Tant que quan surt de casa diu:
    ‘me voy un rato con mis migas’.

    Gracias i felicidades por el pograma!
    Modgi

Els comentaris estan tancats.