Mirada profunda

Dret al metro veig passar les estacions, els túnels i la gent. Amb la vista desenfocada en un punt on no hi ha res, no miro cap cara, no miro ningú, fins que no passes davant meu. Tu, morena amb el cabell ondulat, podries ser rossa i de cabell llis. Tu que duus texans estudiadament descuidats i una samarreta negra, però que podries vestir de rosa i tons pastel. Series la mateixa, el gest idèntic, el caràcter simètric disfressat de manera diferent.

Rosa o fosca, rossa o morena; m’hauria fixat igualment en la teva cara. Simètrica, bonica, tan veraç com el retrat de Dorian Gray. I ho saps, perquè els dos quilos de més no fan que deixis de ser conscient del teu aspecte, de les mirades que es giren al teu pas. Pell blanca descreguda que se’n riu de qui somia tocar-la. Boca entreoberta que se sap el centre d’atencions.

Però t’equivoques amb mi, ja no veig la teva cara, ni els cabells, i encara menys la boca. Només veig els ulls que no miren enfora. Els teus ulls girats, del revés, amb la nineta enfocant el cervell, dins teu. Per mi, la teva cara són aquests ulls que em donen l’esquena, dos glòbuls blancs solcats de venes i gelatina, i el tub blavós del nervi òptic forçat pel mal gest de mirar sempre endins. No ets una cara-girada, ni una creguda arrogant, només mires massa endins… cap on no toca.

I torno a mirar estacions, túnels i gent.

PD1: Mentre escric això, escolto una vegada i una altra She is in parties. Sense parar.

PD2: Un comentarista que de tant en tant apareix i desapareix, m’ha presentat el bloc al Premi Lletra 2006. Ho agraeixo profundament, però és inútil escarrassar-s’hi, el Lletra és seu, i jo no faig literatura.

PD3: Gràcies pels ànims de fa dos posts, de moment, continuo.[@more@]



Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema… I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\’ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\’és més complicat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Mirada profunda

  1. Ikan diu:

    Molt bo el post, has aconseguit un impacte que feia temps que es trobava a faltar al declivi. Estaràs renaixent?

    Sembla que en vellard està obsessionat amb que guanyis el lletra 06. Només cal tenir en compte que de moment n’hi ha un amb 90 vots, te’n falten 86 per igualar-lo. Literatura és un terme força ambigu, jo he vist pàgines d’aquestes que són menys literatura que el que fas tu (que sí en fas).

  2. pentesilea diu:

    Bauhaus… quant de temps!

  3. Hanna_B diu:

    ei, la música i el contingut ben intensos! m’has dao. el metro inspira, i la humanitat que ens envolta
    encara més.
    en relació als premis, no tinc cap inconvenient en votar-te, ho faria igualment, però no m’acaba d’agradar el tufillo a competitivitat que emana d’aquesta mena de coses. ser el millor (?¿) em sembla tant vulgar!

Els comentaris estan tancats.