Avís per si se m’acut renéixer

No cal ser gaire observador per veure que El declivi de Niqmad és en plena decadència, mig abandonat i amb teranyines entre els articles, de tant que no el toco. Hi ha diverses raons de tot plegat, i una n’és el clàssic ‘no tinc temps’, que no deixa de ser cert, però no és excusa. Però la més important té més a veure amb el concepte mateix del bloc i el personatge, en Niqmad. Cada vegada hi ha més gent que coneix la persona que s’amaga darrere en Niqmad, l’autor real del bloc, i això em limita quan escric. Quan començo algun text, penso, m’estic passant? I això és un error, perquè en Niqmad ha de ser sinònim de passar-se. Ja no tinc l’escut de l’anonimat, però reivindico el dret de poder continuar publicant animalades sense que ningú es confongui. Aviso per endavant i amb retroactivitat: jo no sóc massa violent, pervertit perillós, necròfil, sàdic, satànic, violador, masclista, terrorista*, racista, suïcida**, xenòfob… ni res que s’hi assembli.

Malgrat els seus inicis, El declivi de Niqmad s’havia anat convertint un divertimento, una sala d’entrenament, un espai per aprendre a escriure, per deixar anar la bogeria… A vegades, només a vegades, s’hi podia trobar un miratge de qui i com és l’autor -jo-, entre lletres plenes de sang i coses desagradables. Que gent del meu entorn trobés el bloc m’ha anat coartant poc a poc, els últims textos ja eren avorrits i suaus, tal i com alguns m’heu fet notar. Ara és hora de tornar a passar-m’ho bé o matar el bloc definitivament.

Així doncs, aviso a conegudes i coneguts: no sóc així; els textos del bloc no són un diari personal, només són escrits. Jo no llepo compreses ni cardo amb insectes. Ara només em cal recordar que no haig de donar la direcció del bloc a cap noia amb qui intenti lligar…

*Bé, això es podria discutir.

** I això… potser també.[@more@]



Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema… I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\’ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\’és més complicat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 comentaris a l'entrada: Avís per si se m’acut renéixer

  1. moz diu:

    Jo no et conec… però, deixant de banda que un servidor no ho faría, quin problema hi ha amb que t’agradés llepar compreses o cardar amb insectes?
    Salut i inspiració ;-)!

  2. Joanaina diu:

    Veig que la nit t’ha deixat fluir la inspiració 😛 jajajajajaj Me n’alegro de veure’t tornar! Aviam si aconsegueixes que em cabregi, com al principi 😛 A partir d’avui seràs el Niqmad que em deu un sopar al 2003!

  3. aina diu:

    has de continuar podent distingir-te del niqmad perquè, fet i fet, no sou pas massa iguals… des del meu modest punt de vista, és clar…

    🙂

    ens has de tornar a captivar amb el teu altre jo, i segur que ho faràs, i molt bé…

  4. Núria diu:

    Al senyor Niqmad:
    Ja era hora, no? a mi, que els escarabats se’t mengin viu i que a sobre tu t’escorris
    em sembla perfecte, i una gran manera d’economitzar el temps o com es digui.
    I que llepis compreses, dons també em sebla bé.
    Fins i tot ho provaré amb algunes de les meves. Que mai se sap.
    Au, treu teranyines señor Niqmad, i fins i tot te les pots menjar si ho prefereixes.
    Peròòòò vaaaa…

  5. eff diu:

    Mira, a les 00:21, m’has donat l’alegria del dia…

  6. La veritat és que si pots renéixer millor.

  7. vedette diu:

    Senyor el Nigmad, jo no el conec, ni sóc lletrada ni res, però m’agradava entrar a veure quines coses surrealistes ens deia, era com anar al cine a veure taràntula, sifanofà. Així que no abandoni, home, que vostè és un clàssic, ja. I si el destorba la pèrdua de l’anonimat transformis en un alterego, que això és facilet.

  8. aNNeTa diu:

    qui et coneix ja sap distingir entre la realitat i la ficció, entre el Nigmad i qui s’amaga darrere, entre el personatge i la persona… o no? 😛

  9. Chorche diu:

    En Purna pasa o mesmo. Bi ye en baxaria. Agora me soi ficando en trancar-la y prenzipiar atra cosa, puestar mas literaria sobre as mias remeranzas de Barzelona. Pero tamién he pensau…¿Femos bella cosa de conchunta, Niqmad? En aragonés o en catalán, como quieras… 😛
    ps. Puestar que bella cosa de politica y tot….

  10. jcp diu:

    primer de tot,felicitats per la concurrència generada, això no és poca cosa, molts blogs voldrien la mateixa participació o es conformarien amb la meitat. Senyal que conceps idees que mouen la gent.
    Conseqüències intrínsiques de l’èxit: et malinterpreten, et confonen, i et poden tocar la voraviu i tot.
    Coneixia un que deia que no podia escriure sense que les seves cosines el prenguessin per un violador.
    Algunes consideracions a tenir en compte: si li dónes carnassa al públic, es tornen addictes, diguin el que diguin és que els agrada, els excita o els motiva; d’altra banda, allò que mostres parla de tu també, no només del món que t’envolta, la feina és teva per aconseguir l’efecte desitjat; i, per acabar, no t’ho posis més difícil, el títol parla de declivi, i indueix a pensar en una caiguda, ha de ser difícil nedar a contra corrent de manera que el declivi segueixi en ascens, però també té la seva gràcia aquest joc contradictori, ens fas entrar en el declivi, però em sembla que llegim algú que està en ascens, potser m’equivoco? La creu de l’escriptor: la seva obra. Deia un altre que l’escriptor és un animal que construeix el seu propi laberint, per intentar alliberar-se’n.

  11. jcp diu:

    si em permets un altre incís, em sembla una bona oportunitat per a proposar-te d’incloure el teu blog a la llista de destacats de la Zona Literària de Blocat, pels continguts literaris que s’hi poden trobar. Aquesta llista comprèn blogs de factura molt diversa, que concentren tot tipus de continguts literaris, només cal que ens confirmis el teu vist-i-plau: http://literaria.blocat.com/post/2822/77442

  12. pentesilea diu:

    No sóc ningú per demanar-ho, però el que més m’agradaria és el retorn den Niqmad, tot i que sé que de vegades es compliquen les coses…
    Voldria el retorn, i entendria la destrucció, tot i desitjar el retorn.
    Bona nit, Niqmad 🙂

  13. Leanan diu:

    senyor niq..

    no li havia llegit encara aquest últim post, però miri, per l’apreci que li tinc, li dedicaré el que acabo d’escriure i que, en certa manera, deu venir influenciat pel que escriu vostè quan realment crec que escriu per gaudir.

    deixim dir-li que si la gent es pensa que ensuma compreses i es folla insectes, doncs dues tasses. Digui que es fuma tampaxs i que es folla troncs d’arbre.

    les persones amb dos dits de seny, es diverteixen amb els seus divertimentos.

    Au doncs, a divertir-se. I si la gent ens pren a tots plegats per bojos, doncs cony,

    serà que ho som.

    i?

  14. Collons… on està el Niqmad de sempre!!! Em passo uns mesos sense aparèixer i em trobo això… Vinga, hòstia!!! Que volem més sang i fetge!!! Més sortides nocturnes a la recerca de sang fresca!!!!

  15. Hanna_B diu:

    ostres, niqmad, és molt natural que de tant en tant tinguis pujades o baixades hormonals i que la sensibilitat t’aclapari. i m’encanta que ho transmetis. i si és una femella la que et fa treure les sensibilitats i les inseguretats, què més bonic? li diuen sentiments.

Els comentaris estan tancats.