Dispersió

Aquesta foto és un fragment d’una obra de qui em va fer néixer l’interès real en la fotografia. Hi he pensat avui, tot tornant en bicicleta del centre després d’una nit força abstèmia; allà on mirava hi veia una possible fotografia. Diuen que ja s’ha retratat tot, i potser és cert, però no s’ha fet amb tots els punts de vista possibles. Va ser un professor que només ho va ser un any, però que em va fer adonar de les possibilitats d’aquest art estrany. Es diu Manel Armengol, i dubto que torni a ensenyar mai més, però a mi em va obrir els ulls i no crec que els torni a tancar. Entre algunes de les seves fotografies hi ha aquesta del capdamunt del post, duu per nom Residència d’alcohòlics i la va fer el 1978 en un viatge als EUA. M’agradaria saber-ne fer com ell, però sóc massa dispers. Periodisme, fotografia, narrativa, arqueologia… i si em decideixo d’una vegada per alguna cosa? D’acord, l’arqueologia l’he descartada per causes de força major, i ara treballo de periodista, però continuo dispers… potser algun dia faré alguna cosa bé?

Au, a dormir, que escriure tornant de festa no és massa sa.[@more@]



Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema... I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\'és més complicat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 comentaris a l'entrada: Dispersió

  1. vas tornar de festa més tard que jo..
    en fi, penso que faràs camí cap allà on realment més t’agradi

  2. a mi últimament em té encuriosida això de la fotografia…

    Sé d’un noi que em va dir que la vida s’orienta sola, i em va semblar que tenia raó, així que no pateixies, que acabaràs trobant el que realment et motiva.

    *BonaNit 🙂

  3. ISa diu:

    Hola!
    El meu nom és Isa i estic al meu últim semestre a la UOC. Estic preparant el meu Treball Final de Carrera (TFC) sobre els blogs i necessitaria de la teva ajuda. M’agradaria comptar amb la teva col•laboració i que responguessis un qüestionari sobre els blogs i Internet que he allotjat al següent domini:
    http://www.icarreteroc.net
    Només et prendrà uns minutets i per mi és molt important, sense respostes no hi ha treball 
    Un cop finalitzat, el treball serà publicat, tornaré a passar per dir-te on i l’adreça del teu blog sortirà a la llista de participants (si estàs d’acord).
    Moltes gràcies!!
    Isa
    ¡Hola!
    Mi nombre es Isa y estoy en mi último semestre en la UOC. Estoy preparando mi Trabajo Final de Carrera (TFC) sobre los blogs y necesitaría tu ayuda. Me gustaría contar con tu colaboración y que respondieras un cuestionario sobre los blogs e Internet que he alojado en el siguiente dominio:
    http://www.icarreteroc.net
    Sólo te ocupará unos minutos y para mí es muy importante, sin respuestas no hay trabajo 
    Una vez finalizado, el trabajo será publicado. Volveré a pasar para decirte dónde y la dirección de tu blog saldrá en la lista de participantes (si estás de acuerdo).
    ¡Muchas gracias!
    Isa

  4. Genís diu:

    Sense desmerèixer els últims posts, plens de links interessants, és cert que més d’un trobem a faltar la brillantor del teu sadisme literari.

  5. lau diu:

    primer escrivia coses íntimes i abstractes, ningú entenia res i els meus amics tenien la meva adreça. un dia vaig cremar-me i vaig decidir-me a escriure un blog normal, amb menys dissipacions i menys serpentines ingènues o embarbussades, molt poc íntim però massa personal com per llegir-li a algú. potser tu ets una persona que em llegiria.

  6. Hanna_B diu:

    molt interessant l’obra del manel armengol, me la linko agraïnt la gentilesa. sobre la dispersió, no és el mecanisme de defensa de la covardia? (en el meu cas, almenys)

  7. DooMMasteR diu:

    Et felicito pel teu blog i per les teves fotos.Tens algunes impressionants.
    A mi també m’agrada molt la fotografia, la trobo una de les millors formes de relaxar-se i evadir-se dels problemes. T’has fixat que, a vegades, depenent del nostre estat d’anim fem fotos mes animades o mes depressives?

  8. Joanaina diu:

    Vols dir que no t’has dispersat massa ja?

  9. això, això…
    on ets?

  10. ei diu:

    jo tampoc m’ho esperava però he trobat el teu link entre els visitors de la pàgina…
    ja, ja, és divertit això.
    No sé si has provat de fer fotografies nocturnes amb película de llum tungstè, a mi
    m’agrada molt perquè si les fas mentre s’en va l’última llum del dia queden uns blaus
    força irreals. La mitja hora abans de fer-se fosc és l’hora màgica -fora de la ciutat es nota més
    perquè tot es queda quiet-, és l’hora del raig verd (hi ha una película “Le rayon vert”) i també és
    l’hora en que m’agrada fotografiar també en blanc i negre perquè ja s’han esvaït les ombres dures
    que produeix el sol…

Els comentaris estan tancats.