Terra cremada

Hi ha qui diu que el temps ho cura tot. Menteix. És
el foc que ho cura tot, i el que no arregla, ho liquida. El cap de setmana vaig
retrobar-me cara a cara amb el meu passat, i el vaig cremar. Amb més vodka al
cos del que seria recomanable, vaig incendiar les estupideses que havia escrit
feia cosa de vuit mesos. Aquella paperera de davant del CSO Toxics, a Cornellà,
es va empassar les flames d’una llibreta que havia anat omplint cada dia durant
més d’un mes.

Així és com els russos van guanyar els nazis a la segona guerra mundial, cremant la terra que deixaven en retirada i no mirant enrere. Jo renego de la meva pròpia estupidesa, cremo els temps en què era capaç de ser il·lús i deixar-me enganyar, i no miro enrere. Terra cremada, això és el que ets tu.

La imatge que il·lustra el post és del fotògraf Steve McCurry, us en recomano, sobretot, les imatges de Kuwait.

Ara mateix, escolto la banda sonora d’una pel·lícula estranya, ‘Hellraiser’. Però vosaltres podeu escoltar ‘Llum nocturna’, de Casual, un altre grup de per aquí que teòricament no coneix ni déu (va, sorpreneu-me altra vegada!).[@more@]



Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema… I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\’ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\’és més complicat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: Terra cremada

  1. Chat diu:

    Au va, anem a sorprendre’l…
    L’altre dia els “Casual” van sortir a la televisió,
    en un reportatge on parlaven d’un festival de música gòtica (?) a Londres.
    Van sortir imatges del concert, declaracions del públic que els escoltava
    i si no m’equivoco, algún d’ells parlava i tot.

    Jo sóc més de “Kitsch”, però…
    deu ser per l’accent gironí.

    Au.

  2. aina diu:

    potser sí que el foc et pot cremar el passat i, amb ell, els records escampats pels fulls d’una llibreta…
    però no intentis cremar-te l’ànima, perquè no podràs saber mai si ho has aconseguit amb èxit…

    i niqmad, siusplau, no ens subestimis… casual també em surt a la llista… però intenta-ho una altra vegada… 😉

  3. AlImbUrg diu:

    Però vols dir que la terra cremada és la solució??em sembla que els records són
    ignífugs.

  4. Joanaina diu:

    El dolent de posar-se a cremar begut és que de vegades cremes coses que no deuries…

  5. Dunna diu:

    Aquest escrit ha fet revifar els deliris piromans dels últims dies

  6. nuriA diu:

    moltes gràcies per posar el vincle amb aquest bon home el tal McCurry.
    wuu-auuu.
    I per cert, qui tocava al Toxics?

  7. nimfa diu:

    com si Cornellà no tingués prou contaminació, ja, i tu anar fent fum de les estupideses….jejje
    espero que siguis un nou Niqmad, però amb la mateixa essència, ehhhh???

    petons!!

  8. Hanna_B diu:

    wa, jo també sóc de vodka i de cremar. però ja ho diuen per aquí que el que de veritat voldriem cremar es ignífug… ais
    jo no els conec els casual, ja pots fer la senyal al capçal del llit amb el ganivet d’escuarterar el pollastre. fa anys que estic estancada i només m’entren un parell de grups nous a l’any, se li diu fer-se gran…

  9. crazy diu:

    Tot i que m’incorporo tard a la militància d’aquest bloc, jo si conec els Casual, els he vist dues vegades en directe, i he hagut de suportar al seu cantant en estat etílic, d’empalmada, per les matinades de la Festa Major de Gràcia 😉

Els comentaris estan tancats.