Boira

Dic adéu al jo de sempre, que canvia cada minut. Ja és hora de fer el pas i d’arribar a ser alguna cosa encara que no tingui ni idea de quina. No puc continuar així: enyoro països que no he vist mai i estimo gent que no ha existit, ni ho farà. He perdut tant de temps… i encara en perdo, perquè no tinc clar el camí: només vaig boira, que ja m’agrada, però no m’ajuda a orientar-me.

Potser que em recreï en la boira, i en faci el meu camí. Cada passa en una direcció diferent, cap rumb clar ni horitzó a la vista. Només boira i nit que m’omplin tots els sentits, que em facin estar xop mentre avanço a les palpentes, amb una sorpresa nova cada metre. Només tinc clar quin serà el final, i és que de final possible, només n’hi ha un.[@more@]

Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema... I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\'és més complicat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Boira

  1. laura diu:

    t’has decidit? …… jo també vaig sense rumb ultimament, pero tinc clar que una altra temporada fora de catalunya no me la treu ningú! petons

  2. ikan diu:

    A tu el que et cal és un parell d’hòsties ben donades!

  3. bellosoli diu:

    De final només n’hi ha un i és el que tots compartim. Però fins arribar-hi no cal estar sembre entre boires. Procura trobar un camí per sortinr-ne’n i gaudir que són quatre dies!

Els comentaris estan tancats.