Arxiu mensual: octubre de 2005

NO

Cada NO, un tall més. Sense dir-los, ni amb la mirada. No cal, perquè te’ls dius tu mateix: NO Una altra taca de sang a la moqueta, més feina per a qui se n’encarregui. Cap al final els talls ja … Continua llegint

2s comentaris

Em publiquen

Al proper llibre de l’AJELC, em publiquen una variant d’aquest conte. Hauria de sortir aviat… [@more@] Tweet

2s comentaris

Mal dia

Hi ha dies que et lleves sabent que cauràs. Abans de posar el peu fora del llit ja et penedeixes d’haver obert els ulls, d’haver nascut. Però obres els ulls i poses el peu a terra. I caus, sabent-ho d’avançada. … Continua llegint

4s comentaris

Formiga boja

La formiga que cau a les brases, es crema. I deixa de sentir fred, deixa de sentir calor, deixa de sentir. Només es mou. Pensa i camina, fa coses, i pensa mAlaMeNt. Però es mou. Comença a fer equilibris a … Continua llegint

4s comentaris

Niqmad al punt de mira

Ves per on, els feixistes han trobat el post amb les fotografies de la meva visita turística al seu acte del 12 d’octubre. Gràcies als referers del bloc, he trobat enllaços al post des del fòrum d’España 2000, el fòrum … Continua llegint

13s comentaris

12-O, Turisme alternatiu II

Aquí teniu les fotos promeses tot just fa dos posts. Per qui no ho recordi o li faci mandra mirar-ho, són fotografies que vaig fer el 12 d’Octubre a l’acte dels feixistes i similars a Montjuïc (Barcelona). He trigat una … Continua llegint

20s comentaris

M’agradaria saber-ne prou

Espectacular. M’agradaria saber-ne prou… poder representar una societat, una cultura, d’aquesta manera. Lauren Greenfield ho fa, i ho podeu comprovar en aquestes dues sèries de fotografies: Girl culture i Fast forward Sovint, la bellesa d’aquestes imatges és en l’horror que … Continua llegint

Comentaris tancats a M’agradaria saber-ne prou

12-O, turisme alternatiu

Què és el millor que es pot fer un 12 d’octubre a Barcelona? El que vaig fer jo segur que no… però també té gràcia. Turisme a la pròpia ciutat, un viatge al fons de la caspa, entre mans alçades … Continua llegint

6s comentaris

Sense paraigües

Quan plou no duc paraigües. I caputxa… rarament. Em deixo mullar pel cel. Qui em coneix més ja ho sap, és una de les meves rareses. D’adolescent, quan veia que hi hauria mal temps, la meva mare em deixava el … Continua llegint

8s comentaris

Entomofília

Tot es mentidacriden les mil boquesi avançen sobre meu Només un finalasseguren cantantmenjant la meva carn Perquè cada mos és plaercada picada fa més malcada insecte em fa cridar El cos immòbilno es pot defensarno es vol defensar Entren tots … Continua llegint

3s comentaris