Arxiu mensual: març de 2005

Jules Verne em fa venir son

Tal com sona. No sé si és per les traduccions que m’han arribat a les mans o perquè aquest cadàver -un mort vell, de fa cent anys- va voler fer-se famós en vida per putejar les generacions futures. Au! Tothom … Continua llegint

2s comentaris

ObSesSIó

Ja ho tinc això. A vegades m’obsessiono. Normalment és per culpa dels llibres. N’hi ha que són com forats negres, m’absorveixen, no puc parar. Passo les pàgines tant ràpid com em deixa el cervell, les lletres ni passen pels ulls: … Continua llegint

8s comentaris

Un any de bloc

Sí senyores, senyors i altres bèsties de teclat: avui fa un any que vaig començar El declivi de Niqmad (a lacomunitat.net). La meva vida ha canviat, jo ho he fet. I aquesta pàgina ho ha fet amb mi. Suposo que … Continua llegint

13s comentaris

NO!

Corbata fosca, camisa blanca i birret. L’infern. Me n’he salvat una vegada i ho tornaré a fer. No entenc els ramats que fan cua per disfressar-se d’intel·ligents per fer-se una foto. Els més egocentristes es penjaran el trofeu al seu … Continua llegint

7s comentaris

Recordo

Recordo aquells ulls plens d’il·lusió, aquells ulls decidits, aquells ulls que volien lluitar. Cada vegada s’apaguen més al pou del cinisme. Continuo conscient d’allò que vull canviar, sabent quin és el paper que em teoria em toca fer, quin és … Continua llegint

Comentaris tancats a Recordo

Jo, jo i només jo

Cada dia més lluny de tu. Tu i els teus, per una banda; jo i només jo, per l’altra. A vegades penso que el meu destí és el d’estar sol, però sé que només ho duria bé a estones. Ara … Continua llegint

6s comentaris

boig

tarragona7 anys sens llicènciamercaderies perillosesmatricules diferents[@more@] Tweet

Comentaris tancats a boig

Quan sóc paret, fanal o pas zebra

A vegades, caminant, em fonc amb la vorera. Deixo de ser jo i sóc paret, fanal o pas zebra. Un tros de ciutat. Tot es veu diferent i la gent deixa de tenir importància, només valen els seus rastres: el … Continua llegint

4s comentaris

Rèquiem per a un portàtil

Ho sé. Tens els dies comptats. Quan trigaràs a deixar-me sol, traïdor? Cabró, segur que ja somrius quan no et veig, segur que et recrees somiant la meva cara quan vegi la teva pantalla sense vida. Però sé que pateixes. … Continua llegint

6s comentaris

Camí del Mal

            Sé que no sóc res. Mai seré res.             La meva lletra mai farà vibrar prou.             No sabré captar imatges que hipnotitzin.             Mai desvetllaré res prou gros.         … Continua llegint

4s comentaris