Arxiu mensual: desembre de 2004

Monstres marins

Antenes, moltes potes, ulls amenaçadors, mandíbules externes, canibalisme, depredadors, carn blanquinosa i cervell verdós… Semblen extraterrestres, i gairebé ho són perquè viuen lluny de la terra: viuen al mar. Les acompanyen monstres de molts tentacles i amb ventoses, trampes amb … Continua llegint

7s comentaris

Avui, faré tard

A vegades sóc patèticament puntual. A la universitat no, rarament hi arribo abans dels deu minuts de retard habituals. Però quan quedo amb algú (habitualment amb un algú en concret) normalment arribo massa aviat. No m’ho proposo, fins i tot … Continua llegint

5s comentaris

Au, fins aviat

ampliada Desapareixo uns dies, me’n vaig de pont. Us deixo el desordre del meu escriptori: el portàtil prehistòric acompanyat per la mà ortopèdica que aguanta els papers de la impressora, el diccionari de sinònims… Espero que cap objecte en faci … Continua llegint

4s comentaris

Hi ha dies que voldria sentir la suavitat freda d’un AK-47

Especialment quan s’acosta Nadal. És sobretot llavors quan desitjo, cada vegada més, matar. Comprar em posa frenètic, però encara més quan la gent és imbècil. Quan vaig al supermercat, em trobo tots els exemplars que voldria caçar. Només obrir la … Continua llegint

5s comentaris

Encara sóc un inepte social

No fumo. Mai m’ha interessat el tema. A l’institut i als darrers cursos de primària, quan la majoria de la classe fumava per fer-se els grans -o ho feia veure-, pensava que eren estúpids. Jo tenia el meu vici. Un … Continua llegint

6s comentaris

El dia que van caure totes les fulles

Va ser ahir. Quan vaig entrar de treballar a les tres tot sortint de la universitat, els carrers estaven tant bruts com sempre, ni més ni menys. A La Rambla de Barcelona hi havia els turistes de sempre, els desgraciats … Continua llegint

4s comentaris

Manifest negativista o apologia de la violència

No hi ha pau, només periodes d’entreguerres. No hi ha calma abans de la tempesta, sinó interludi entre tempestes. No hi ha felicitat, només descans entre desgràcia i desgràcia. El bé i el mal es confonen en tons grisos tenyits … Continua llegint

4s comentaris