El cofoisme hipòcrita d’ERC i el PSC-PSOE: Els papers de Salamanca

Si bé en Carod-Rovira s’autoanomena el braç polític executor del retorn dels Papers de Salamanca als seus propietaris legítims, les coses no són tant clares. Després de més de 25 anys d’insistir, ara tothom es posa medalles. Bé, tothom no: ERC i el PSC-PSOE. Però encara que l’alegria falsa carregui l’ambient, no ens deixem enganyar, de moment només està suposadament clar que es tornaran els documents de la Generalitat de Catalunya -que ja estan microfilmats i digitalitzats-.

En Vicent Partal ja expressa els seus dubtes sobre el tema a un dels seus Mails Oberts, i no és l’únic. Molt probablement aviat sortiran a la llum tensions dins de la pròpia Comissió de la Dignitat. Tensions provocades per la tenacitat d’ERC en manipular i apropiar-se els èxits i iniciatives d’aquesta plataforma -abans- ciutadana.

De moment s’ha dit que aquells que volen que se’ls retornin els seus papers personals, hauran de demostrar qui són (si són descendents dels afectats) i procurar-se la digitalització de tots els documents. Això vol dir que hauran de pagar un especialista que digitalitzi els papers per poder recuperar-los? O bé hauran d’esperar que ho facin els arxivers de Salamanca? Perquè llavors poden esperar-se asseguts… Els que tenen cartes, quadres, llibres, fotografies i centenars d’objectes propis al suposat ‘museu’ què hauran de patir per poder-los recuperar? Si són seus! I això es considera un èxit…?!? És una derrota, camuflar una derrota de victòria sembla que és una de les virtuts del Tripartido. I què passa amb els papers de la Generalitat Valenciana? I els de les Illes? I els dels partits polítics, sindicats… Primer hauran de demostrar que són els mateixos organismes que hi havia aquí el 1936, però com ho han de ser si van estar prohibits durant tot el franquisme?

Em sembla increïble que ara es vulguin posar medalles, quan el PSOE ja va decretar el retorn dels papers el 1995 i no es va fer res de res. I ho presenten com un èxit rotund…! Què passa amb la gent que ha estat tirant endavant la lluita per la recuperació completa d’aquests documents durant més de 25 anys? Ja no existeixen? Tot és gràcies al PSOE i al braç polític executor Carod-Rovira i el seu partit?
[@more@]

Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema... I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\'és més complicat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: El cofoisme hipòcrita d’ERC i el PSC-PSOE: Els papers de Salamanca

  1. Chorche diu:

    Ixo, ixo…a creyazion d’o Patronato de l’Archibo d’a Corona d’Aragon sera en chinero. As obras d’arte d’a parte oriental d’Aragon tamien se bi tornaran bel diya, digo yo. Tornemos-ne toz.

  2. Albert diu:

    De fet avui ho comentaven Salvador Cardús i cia als matins de Catalunya Ràdio…

    Coi de Catalans, d’una cosa tècnica i evident, legítima, del retorn de quatre paperots (arxius a més, que sortiran d’una habitació fosca i tancada per anar a petar a una altra habitació fosca, ara més propera) en fem una qüestió d’estat, una parrillada de celebració i picabaralles per veure qui surt a la foto.

    I de les coses que són realment importants (els calers, l’autodeterminació) no movem un dit ni ens hi posem amb força. Amb l’Estatut cal ser intransigents! Amb impedir l’expoli que any si any també ens foten aquesta colla d’espanyols.

    25 anys de borreguisme i encara no n’hem aprés si només celebrem les victòries de trista paperassa…

  3. Un article molt intel·ligent. De moment tot han estat declaracions d’intencions. Ja veurem com acaba tot plegat, jo crec que acabaran fent una “xapuza” com no gestionem el retorn nosaltres mateixos.

    A més també tenim un tema candent com és l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que de fet no és altra cosa que l’antic l’Arxiu Reial de Barcelona. La gestió del mateix correspon a l’Estat però els documents corresponen en la seva majoria a Catalunya. S’hauria de mirar de buscar una gestió conjunta amb els altres territoris dels Països Catalans.

  4. Chorche diu:

    Cuan l’alcalde de Salamanca ya ha ficau bella barricada, tamien Aragón ha reclamau a documentazión d’o Consello d’Aragón y atros archibos presonals.
    respeutibe a o comentario de cobalto… A casa reyal de Barzelona no esistio nunca. A casa contal de Barzelona y a reyal d’Aragon yeran a mesma, pero no s’entibocaban en nombrarla. L’archivo que guei se conserba, como allora, en Barzelona, ye l’archibo reyal que n’abeba copias en Zaragoza y Balenzia, amás de documentazion propia d’os reinos d’aragon y balenzia que tamien teneban copia en l’archibo zentral. As copias aragonesas se cremaron cuan a guerra d’o franzes. Dende ixos tiempos dica agora, y mas, con l’estato español d’as autonomias dende aragon se n’ha demanada una chestion a ixena de l’archibo. Ixo ye o que ha prometiu a menistra Calvo, que se creyara, POR FIN, o Patronato de l’archibo d’a Corona.

Els comentaris estan tancats.