Escòria sobre paper

Avui he retrobat aquest llibre per pura casualitat. Ves quines coses, un mal record.

Una noia amb qui vaig sortir fa uns anys, em va regalar aquest llibre: ¿Quien se ha llevado mi queso? (aquí el podeu llegir en html). La noia em va regalar aquesta obra mestra de la literatura mundial pel meu aniversari. Em va dir que li l’havien aconsellat, algun mal amic suposo. No era estúpida, feia -i encara fa- Ciències Polítiques. Però s’hi va lluïr. Ens vam conèixer en l’organització de les mobilitzacions estudiantils massives que hi va haver contra la LOU fa uns anys, i va i em regala aquest llibre -perdó, vull dir panflet-. No sé si el coneixeu, però us en faig un esbós des del meu punt de vista: És propaganda neoliberal barata, hortera i mal feta. És una fàbula de tres rates de laboratori acostumades a trobar formatge a un lloc determniat i que un dia els el canvien de lloc. Una de les tres rates es nega a acceptar el canvi i es queda al lloc, les altres el busquen i accepten el canvi.

D’això es tracta aquest libre: serveix per fer que els treballadors de les multinacionals acceptin els canvis, s’hi adaptin, siguin més flexibles. Si ho traduïm vol dir: no us queixeu si les coses canvien, si us envien a un altre país, si teniu un contracte precari i temporal -ai, vull dir flexible-, si us despatxen… No perdeu el temps lamentant-vos (o sigui, protestant i queixant-se) sinó que accepteu les ordres dels de dalt i feu el que pugueu que segur que us va molt bé. Això és propaganda alienadora per fer que la gent pensi en la bondat de les grans empreses i dels seus caps (un canvi sempre es bo!?!?!?!).

I tot això escrit en una faula infantiloide que sembla dirigida a retardats mentals. Queden tant clares les intencions reals de l’autor i els editors… Com pot ser que algú que pensa pugui regalar això a qui li vol bé? Vam tallar al cap de poc i mai me n’he penedit.

Algunes de les frases remarcades d’aquesta merda impresa:

– Si no cambias, te puedes extinguir
– El movimiento hacia una nueva dirección te ayuda a encontrar Queso Nuevo
– Cuánto más rápidamente te olvides del Queso Viejo antes encontrarás el Queso Nuevo
– Saborea la aventura y disfruta del sabor del Queso Nuevo

[@more@]

Quant a niqmad

Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Estic llicenciat en Història (especialitzat en prehistòria) i en Periodisme. He treballat de moltes coses, des de Pare Noel algun Nadal a arqueòleg, passant per les mudances, la verema... I ara ho faig en un mitjà de comunicació que no diré. Sempre m\'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m\'és més complicat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Escòria sobre paper

  1. Jesús diu:

    A mi no me’l recomanà una nòvia amb veleitats literàries ni una germana incordiant
    amb la intel·ligència emocional; si no- agafa’t, un professor d’universitat.

    aquestes´llibrets d’autoajuda són operetes de tres rals. No vaig veure un llibre del sistema.
    Lamento dir-te que no crec en les conspiracions universals. Simplement vaig veure un pallibret per a retardats emocionals, simplemet.

  2. Litus diu:

    Jo sé d’un empresari que el va repartir entre els seus treballadors.Buf! Suposo que és una forma molt subtil de dir-te que et treuran tot el suc que puguin. El problema és que hi ha qui s’ho creu, tot això!

  3. bekosta diu:

    Jo també me’l vaig llegir, de fet els llibres d’aquesta editorial acostumen a ser tots del mateix estil, pots mirar La Bona Sort i és la mateixa patatada d’estil. De totes maneres, si que és veritat que els diferents sistemes laborals d’avui en dia estan en canvi constant, i el món és per el que canvia ARA amb el sistema i és forma per afrontar el canvi. Altra cosa és que això s’expliqui bé o tracant al lector com si fos burro

  4. donot diu:

    El cap de ventes de l’empresa on “treballo” Mensualment imprimeix frases tretes d’aquests llibres, i ens les fica entre la nostra documentació.
    Lo més heavy, però, va ser quan va començar a exigir que cada mes ho fes un de nosaltres i que el repartíssim a cada una de les sucursals per penjar-lo al despatxos de les botigues per motivar les treballadores.

  5. Morgia diu:

    No penso discutir-vos la utilització política i económica que d’aquest llibre hagin fet les empreses. Jo també el vaig utilitzar en el seu moment, i no penseu ara que tinc una empresa, no, el que jo tinc es una filla que en mig de la pubertat (13-14 anys) va pasar un moment molt difícil i de molts canvis, tan interiors com exteriors, he de reconeixer que jo em veia imposibilitada de ajudarla a entendre que els canvis eren bons i vaig utilitzar el esmenat panflet, em va sortir bé, va descubrir que alguns canvis son bons, i que no es poden evitar, i que plorar, cridar i renegar no fa que els canvis s’aturin.

Els comentaris estan tancats.